Era campeón de balonmano
aunque no pudo en las Olimpiadas de Seul
conoció a una Infanta y pidió su mano
ahora él también tendría sangre azul.

Con el rey y la reina Sofia,
navegaba en ‘El Bribón’
pero ahora en la fiscalía
le buscan por corrupción.

Ur, Urdangarin, ¿que hay en ese maletín?
Déjale algo a la Casa Real
Ur, Urdangarín, escóndelo en un calcetín
antes de que te registre el fiscal.

Solías ir a las Islas Baleares,
ahora prefieres las Islas Caimán
Das más lata que los “marichalares”
que va a decir Juan de Dios Román

Todo el mundo se mete con Iñaki
porque es el yerno del rey
Te tuviste que casar con Elsa Pataky
o quizás hacerte gay.

Ur, Urdangarin, que hay en ese maletín?
Déjale algo a la Casa Real!
Ur, Urdangarin, escóndelo en un calcetín
antes de que te registre el fiscal.

Es pressuposa que un aparell
molt gran i estrany
s’acosta a la terra.
No sabem si en so de pau
o de guerra.
Es pressuposa que tan sols ve
a buscar mà d’obra.
Mà d’obra!
I que és aquest el gran perill
que passem.
Es pressuposa que no trigarà
en arribar
ni molt ni gaire: Gens.
A hores d’ara ja deu ser prop.
Es pressuposa que no és gent
com nosaltres.
No són humans. Són com màquines.
Estranyes màquines
que ho poden tot,
que ho xuclen tot,
que tot ho volen.
Es demana calma al poble.
No patiu! Es prendran mesures.

CALMA! TRANQUIL·LITAT!

El poble està calmat.
No s’ha posat nerviós.
I més d’un a pensat:
Home, si paguen millor…

(Ovidi Montllor)

Con las plazas de los pueblos calientes y la temperatura en aumento, servidor inaugura para sí mismo este curso político con una canción popular y su versión Reincidente.

En la plaza de mi pueblo
dijo el jornalero al amo
“Nuestros hijos nacerán
con el puño levantado”.

Esta tierra que no es mía
esta tierra que es del amo
la riego con mi sudor
la trabajo con mis manos.

Pero dime, compañero,
si estas tierras son del amo
¿Por qué nunca lo hemos visto
trabajando en el arado?

Con mi arado abro los surcos
con mi arado escribo yo
páginas sobre la tierra
de miseria y de sudor.

A cuento de las fieras que despiertan y que despertarán. Dedicada a Felip Puig y a todos los “alcaldes” que sueñan con ciudades eternamente dormidas.

Per ordre de l’Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s’escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el “bon temps”.

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se’n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L’Alcalde s’encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure’m tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te’n menjaré.
-I doncs, per què t’escapes
del lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l’Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l’estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l’Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i “maco”
i el poble resta en pau

(Ovidi Montllor, “La fera ferotge”)

Venim a produïr-vos la plusvàlua
cofois de tenir una amo tan senyor
mireu-nos com baixem dels autobusos
feliços com si anéssim d’excursió.
Les forces del treball amb alegria
davant de vos en ordre desfilem
i és tan gros tot el que féu per nosaltres
que amb llàgrimes als ulls així cantem

Visca Nostramo! visca el patró!
que de l’empresa porta el timó
vostre altruïsme no serà en va
Déu algun día us ho pagarà

Insigne llumenera del marqueting
seguint vostre genial pla d’expansió
exportem frigorífics a Sibèria
i comprem castanyoles al Japó.
La vostra habilitat ens meravella
la vostra audàcia ens té bocabadats
i si se’n va l’invent a fer punyetes
som els primers que quedarem parats

Visca Nostramo!….

Encara que els roïns i els envejosos
diran que sou un fatxa i un negrer
que Déu perdoni a tots aquests canalles
que de malagraïts l’infern n’és plè.
Nosaltres si voleu més beneficis
augmentarem la productivitat
i si convé rebaixarem salaris
pel goig de treballar al vostre costat.

Visca Nostramo!….

A vós us toquen totes les cabòries
i es miri com es miri això és injust
nosaltres treballant som tant feliços
que no volem privar-vos d’aquest gust.
D’ara endavant fareu la nostra feina,
nosaltres serem amos i senyors
tindrem tots els problemes dels qui manen
i el goig de treballar serà per vós.
Dirigirem seguint el vostre exemple
i molt pitjor les coses no aniràn:
exportarem estufes a Guinea
i comprarem porrons a Afganistan

Com tu ens potejarem els beneficis
farem lock-out sempre que ens vingui bé
i quan fem reducció de la plantilla
et fotarem de potes al carrer.
Amb aquests amos i aquests patrons
ja no fan falta revolucions
tenint uns amos tan comprensius
serem feliços menjant perdius
vet aquí un gos
vet aquí un gat
i aquest conte s’ha acabat.

Nota: Rajoy quiere inculcar por ley en los niños el respeto a los empresarios. No se menciona (nunca se menciona) la forma de empresa que sí hay que fomentar por democrática y sostenible: la cooperativa (lectura recomendada). La noticia no dice nada de las niñas, se sospecha que el líder conservador impulsará la correspondiente ley de sumisión al marido “como la Iglesia se somete a Cristo” según han declarado fuentes cercanas.

La hierba de los caminos
la pisan los caminantes
y a la mujer del obrero
la pisan cuatro tunantes
de esos que tienen dinero.

Qué culpa tiene el tomate
que está tranquilo en la mata
y viene un hijo de puta
y lo mete en una lata
y lo manda pa’ Caracas.

Los señores de la mina
han comprado una romana
para pesar el dinero
que toditas las semanas
le roban al pobre obrero.

Cuándo querrá el Dios del cielo
que la tortilla se vuelva
que los pobres coman pan
y los ricos mierda, mierda